Bolonya: Veritats i Mentides

Què és Bolonya?
Una declaració signada per 29 països europeus el 1999
Consta de 2 pàgines el contingut del qual es resumeix en tres punts:
Adopció d’un sistema comú de crèdits europeus (ECTS)
Promoció de la mobilitat
Les ensenyances és divideixen entre grau, màster i doctorat.

Privatització: Bolonya no parla de privatització, res fa pensar que sigui una amenaça per a la universitat pública
Augment desorbitat del preu de les matrícules: està previst que pugin els preus igual que la inflació més 1%, el mateix que els últims anys
Degradació dels títols: El nou grau serà de 4 anys igual que la llicenciatura actual, Bolonya no canvia el que l’estudiant ha d’aprendre sinó el com.
Els graduats en Bolonya cobraran menys que els llicenciats: El nivell formatiu és el mateix, per tant, estan en igualtat de condicions
Els màsters són privats: Hi ha una oferta també de màsters a preu públic entre 1.200 i 1.800 euros
A Grècia no hi ha Bolonya i els estudis són millors: En l’actualitat Grècia està a la cua de la UE en quant a qualitat dels estudis i la recerca. Si el model universitari que hem de copiar és aquest malament anem.
Amb el nou model implantat d’estudis que requereix pràctiques, seminaris i treballs apareixen els següents problemes:
Una càrrega excessiva de treball per als estudiants
La dificultat de fer compatible el poder treballar i estudiar
La necessitat de reduir el número d’alumnes per aula i per tant augmentar el de professors
L’adaptació del personal docent als nous mètodes d’ensenyança
Una manca de finançament públic per adaptar-se a les noves exigències amenacen la qualitat dels futurs plans d’estudi.
La implantació Bolonya encara genera una sèrie d’incògnites i problemes que no queden resolts, com la mala organització entre professors o el fet que alguns graus necessitin d’un màster per equiparar-se a la llicenciatura.

Generalitat
Un augment clar del pressupost destinat a garantir la qualitat de l’educació superior universitària
Una millora del sistema de beques que permeti, no sols pagar els estudis, sinó que els alumnes no hagin de deixar els estudis per treballar.

Universitat
La reducció del ràtio d’alumnes per aula per fer pràctiques i seminaris, i per tant, la contractació de més personal docent
Creació d’itineraris de dedicació parcial per a estudiants que treballin o ho vulguin realitzar no hagin de fer avaluació continua
Horaris diversificats i de tarda
Combinació d’ensenyaments mixtos, presencials i a distància
Repetició d’assignatures de manera intensiva.

Facultat
Coordinació entre professors per tal de no sobrecarregar els estudiants amb treballs i pràctiques
Fixar uns criteris comuns d’avaluació, de tal manera que cada professor tingui unes pautes a seguir